mapa geoedàfic c. nom. m.

Mapa en l’aixecament del qual s’utilitza un enfocament que integra la geomorfologia (geoformes) i l’edafologia (formació de sòls), per analitzar les relacions sòl-paisatge, segmentar l’edafopaisatge, establir la distribució de les unitats cartogràfiques de sòls (unitats geoedàfiques), i descriure i classificar els sòls com a elements d’un edafopaisatge, focalitzat en l’inventari del recurs sòl. Permet disminuir el temps dels inventaris cartogràfics de sòls.
Per establir paràmetres morfomètrics s’utilitza la fotointerpretació i tècniques digitals (models digitals d’elevació del terreny, SIG, sensors remots).
Els trets externs de les geoformes (morfomètrics i morfogràfics) proporcionen informació sobre la topografia, el material originari i l’edat de la superfície geomorfològica, i ajuden a traçar els límits (contorns) de les unitats cartogràfiques de sòls, mentre que els trets interns de les geoformes són objecte de l’edafologia i proporcionen informació sobre el contingut (propietats dels sòls) i ajuden a entendre la formació dels sòls i a classificar-los d’acord amb sistemes de classificació estàndard. Les unitats geoedàfiques definides d’aquesta manera van més enllà de les unitats de sòls convencionals, ja que contenen informació sobre el context geomorfològic en el qual el sòl s’ha format i es distribueix, la qual cosa es reflecteix en la llegenda del mapa, en l’estructura de la qual la geoforma n’és l’entrada i els respectius edafotaxons en són els descriptors.
Com a antecedents de la geoedafologia, cal citar la geomorfologia de sòls, l’edafogeomorfologia i la morfoedafologia, entre d’altres. Totes mostren la transdisciplinaritat de l’enfocament.