material àlbic c. nom. m.

Segons WRB (2016), material el color del qual el determina el color de les partícules de sorra i llim sense revestir, pel fet que la matèria orgànica i els òxids de ferro lliures han estat remoguts. Pot formar llengües i interdigitacions a l’horitzó il·luvial subjacent. L’expressió material àlbic substitueix en WRB (2016) a horitzó àlbic de WRB (2007). No es consideren materials àlbics les capes relativament inalterades de sorres de colors clars, les cendres volcàniques o altres materials dipositats per l’aigua o el vent, encara que compleixin els requeriments de color, ja que es tracta de materials originaris, en els quals no hi ha hagut una remoció dels òxids de ferro.
Amb vista a la classificació, s’haurà de consultar la clau de WRB (2016). Les principals característiques són que en un 90 % del seu volum té: 1) en sec, un color Munsell de: o bé una lluïssor de 7 o 8 i un croma de com a màxim 3; o bé una lluïssor de 5 o de 6 i un croma de com a màxim 2; i 2) en humit un color Munsell de: o bé una lluïssor de 6, 7 o 8 i un croma de com a màxim 4; o bé una lluïssor de 5 i un croma de com a màxim 3; o bé una lluïssor de 4 i un croma de com a màxim 2; o bé una lluïssor de 4 i un croma de 3, si el color és degut al material parental.
En ST (2014) es defineix l’endopèdon àlbic.