material de diagnòstic c. nom. m.

En classificació de sòls, component del sòl que influeix significativament en l’edafogènesi o n’és indicatiu, generalment com a material originari.
WRB (2016). Distingeix els següents materials de diagnòstic: 1) relacionats amb la concentració de carboni orgànic (carboni orgànic del sòl, materials minerals i materials orgànics); 2) relacionats amb el color (materials àlbics); 3) tecnogènics (artefactes i material tècnic dur derivat de processos industrials); 4) materials originals (material calcàric, material col·lúvic, material dolomític, material flúvic, material gipsíric, material hipersulfurós, material sulfurós, material hiposulfurós, material límnic, material ornitogènic, material tèfric).
A ST (2014) es defineixen característiques de diagnòstic.