material flúvic c. nom. m.

Segons WRB (2016), material de diagnòstic format per un dipòsit d’origen al·luvial (fluvial, marí o lacustre), que ha rebut material recentment o en un passat recent i que encara mostra una estratificació evident. Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau. Les principals característiques són: 1) origen al·luvial; 2) una estratificació en un 25 % o més del volum del sòl; o una estratificació evident i un contingut de carboni orgànic igual o superior al 0,2 % i que suposa un 25 % o més (relatiu) o un 0,2 % o més (absolut) que la capa suprajacent (no forma part d’un horitzó espòdic ni d’un sòmbric).
S’identifica al camp per la variació de textura i/o el contingut d’elements grossos; o perquè presenta diferents colors relacionats amb els materials originaris; o per l’alternança de capes més clares i més fosques, cosa que indica una distribució irregular de matèria orgànica amb la profunditat.
És característic del GSR Fluvisol i la seva presència defineix el qualificador Fluvic aplicable als GSR Alisol, Andolsol, Antrosol, Arenosol, Calcisol, Cambisol, Chernozem, Cryosol, Stagnosol, Ferralsol, Gleysol, Gypsisol, Histosol, Kastanozem, Leptosol, Luvisol, Phaeozem; Planosol, Regosol, Solonchak, Solonetz, Technosol, Umbrisol.
En ST (2014) es defineixen els grups Fluv- i l’extragrau Fluventic.