material mineral c. nom. m.

Material de sòl caracteritzat per un predomini de components minerals respecte als components orgànics. Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau corresponent. Els seus requeriments són:
1) WRB (2016) estableix que és un material de diagnòstic que conté menys d’un 20 % de carboni orgànic a la fracció terra fina.
2) ST (2014) estableix que és un material que està saturat menys de trenta dies (acumulats) en anys normals i conté menys d’un 20 % de carboni orgànic; o, si està saturat d’aigua trenta dies o més en anys normals (o ha estat drenat artificialment), el contingut en carboni orgànic és inferior al 18 % (amb un 60 % o més d’argila a la terra fina); o és inferior al 12 % (amb un 0 % d’argila); o té valors intermedis entre 12 i 18 % (amb un percentatge d’argila entre un 0 i un 60 %).