material orgànic del sòl c. nom. m.

Material del sòl que es caracteritza perquè presenta un elevat contingut en compostos orgànics, que s’han acumulat en condicions de saturació d’aigua (torbes); o bé acumulats en condicions de bona aeració, en els quals la proporció de matèria mineral és minoritària (fullaraca). Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau que correspongui.
WRB (2016) el defineix com aquell material de diagnòstic que conté com a mínim un 20 % de carboni orgànic a la fracció terra fina, bé en condicions d’aeració (horitzó fòlic) o d’hidromorfia (horitzó hístic).
ST (2014), estableix els requisits per a reconèixer un material orgànic, que són: contenir més carboni orgànic que el requerit per a definir material mineral, ja sia en condicions de no saturació (horitzó folístic); o de saturació en aigua, i en funció del contingut d’argila en la fracció mineral (horitzó hístic).