materials dènsics c. nom. m. pl.

Segons ST (2014), característica de diagnòstic integrada per materials relativament inalterats, compactats i no cimentats (no compleixen els requisits per a definir horitzons o materials de diagnòstic, ni per contacte lític o paralític). La seva elevada densitat aparent o la seva organització són tals que suposen un impediment a la penetració de les arrels, excepte per les esquerdes. Es tracta principalment de materials terrosos, com ara tills, corrents de fang volcànic i alguns materials compactats mecànicament, com per exemple, estèrils de mineria. Algunes roques no cimentades poden ser materials dènsics. En el seu límit superior tenen un contacte dènsic, si no tenen esquerdes o, si n’hi ha, estan espaiades més de 10 cm.
WRB (2016) defineix el qualificador Densic.