materials espòdics c. nom. m. pl.

Segons ST (2014), característica de diagnòstic integrada per materials minerals del sòl que formen un horitzó il·luvial (normalment sota d’un epipèdon hístic, un òcric o un úmbric o d’un endopèdon àlbic). Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau. Les principals característiques són: 1) té un pH (1:1 en aigua) igual o inferior a 5,9 i un contingut de carboni orgànic de com a mínim un 0,6 %; 2) o bé un horitzó àlbic suprajacent i, sota d’aquest, colors específics; o bé, amb horitzó àlbic, o sense colors específics; o bé una cimentació per matèria orgànica i alumini, amb Fe, o sense en un 50 % o més del volum; o bé revestiments esquerdats sobre els grans de sorra (un 10 % o més); o bé (Al_ox + 0,5 ×Fe_ox) (en percentatges) de com a mínim 0,50, que és menor en l’horitzó suprajacent; o bé, un valor de la densitat òptica de l’extracte amb oxalat amònic (DOEO) de com a mínim 0,25, valor que almenys és dues vegades més gran que el DOEO per a l’horitzó eluvial suprajacent (que indica una acumulació de materials orgànics il·luviats). Constitueix en un 85 % o més un endopèdon espòdic.
WRB (2016) defineix l’horitzó espòdic i el qualificador Espodic.