melanització² f.

Transformació de la matèria orgànica en el sòl per mitjà de la qual es produeix una policondensació de molècules, principalment aromàtiques, a les quals s’uneixen oligòmers peptídics i glucídics. Aquesta polimerització oxidativa, que té lloc en sòls de clima contrastat, origina la formació de compostos húmics, que s’enfosqueixen com més gran és l’acumulació d’estructures oxidades, com ara les quinones, que són cromatòfores (melanització climàtica). Aquest humus molt polimeritzat es pot unir íntimament a minerals d’argila, als quals confereix una coloració molt fosca, encara que la quantitat d’humus sigui escassa. Aquest tipus de procés d’enfosquiment es presenta en alguns Vertisols.