meteorització física c. nom. f.

Meteorització consistent en la desintegració d’una roca en fragments, sense que els productes resultants hagin sofert canvis químics o mineralògics significatius. Els processos de meteorització d’aquest tipus poden ser deguts a tensions dins la roca (processos endocinètics) per efectes de descàrrega; a canvis alternants de temperatura (termoclàstia), o a forces externes a la roca (processos exocinètics) causades per seqüències de gel-desgel (cristal·lització d’aigua intersticial), per la cristal·lització de sals en porus de la roca (haloclàstia), pel creixement d’arrels, per l’efecte mecànic de la fauna del sòl i per l’abrasió pel vent, entre d’altres. Facilita la meteorització química perquè, quan es fragmenta la roca, n’augmenta la superfície d’atac.