meteorització per carbonatació c. nom. f.

Meteorització que té lloc per la reacció dels ions carbonat o hidrogenocarbonat que conté l’aigua amb un mineral o una roca, la qual cosa en provoca la descomposició per dissolució. Aquests anions procedeixen de l’activitat biològica del sòl (de les arrels i dels microorganismes) i, en molta menys proporció, del diòxid de carboni (CO₂) dissolt en l’aigua de pluja. Afecta tota mena de roques, sobretot en la meteorització de les roques carbonatades. En aquest cas, els ions calci Ca²⁺ i hidrogencarbonat, HCO₃⁻, alliberats es poden perdre per rentatge o ser translocats i precipitar a més profunditat dins el sòl mateix i formar horitzons d’acumulació de carbonat de calci (CaCO₃) en sòls de medis amb clima semiàrid o àrid.