meteorització per dissolució c. nom. f.

Procés de meteorització que consisteix en la descomposició de roques i minerals a causa de la capacitat dissolvent de l’aigua. Pot ser aigua pura o aigua amb diòxid de carboni (CO₂) o amb sals en dissolució. Afecta les roques que contenen minerals solubles en aigua (el guix, l’halita, entre d’altres), o bé les que es dissolen en aigua que conté CO₂ dissolt (les calcàries, p. e.). Els elements solubles alliberats es poden perdre per rentatge o poden ser transportats en dissolució i formar acumulacions secundàries en localitzacions més baixes del paisatge, amb mal drenatge, especialment en regions de clima semiàrid o àrid.