mètode de la pipeta c. nom. m.

Mètode per a la determinació de la composició granulomètrica d’un sòl per sedimentació i pipetejat. Es col·loca una massa coneguda de mostra de sòl en un vas alt de precipitat, s’hi afegeix aigua i peròxid d’hidrogen, H₂O₂, per a destruir la matèria orgànica, amb l’aplicació moderada d’escalfor en una placa calefactora. Cal evitar que se sequi o que sobreïxi l’escuma que es forma en les mostres que tenen un alt contingut de matèria orgànica. Quan ja no produeix efervescència, es transfereix tot el contingut a una ampolla, i s’ha de rentar amb cura perquè no es perdi cap part de la mostra. S’hi afegeix un agent dispersant (p. ex., hexametafosfat sòdic) i es remena mecànicament durant un quant temps, fins que s’individualitzen les partícules d’argila. Es passa tot el contingut a una proveta de sedimentació, amb l’ajuda d’un embut i un sedàs per a separar la fracció sorra. S’hi afegeix aigua desmineralitzada fins a la marca d’aforament de la proveta. Es tapa la boca de la proveta i es remena unes quantes vegades posant de cap per avall la proveta o per un altre mitjà, a fi d’uniformitzar la suspensió. Es deixa la proveta en una taula de laboratori en condicions isotermes. Després d’un quant temps de sedimentació, que depèn de la temperatura ambient, es pren una alíquota a una profunditat calculada amb la fórmula de Stokes. El pipetejat es fa amb una pipeta especial (pipeta de Robinson o similar). Es passa l’alíquota pipetejada a un cristal·litzador tarat. S’introdueix en una estufa i es deixa assecar. Una vegada el líquid s’ha evaporat, es col·loca el cristal·litzador en un dessecador perquè es refredi. En acabat es pesa. Repetint el pipetejat amb temps diferents (tabulats segons la mida de les partícules i de la temperatura), es poden determinar les fraccions granulomètriques corresponents: llim més argila, i argila. La fracció sorra s’ha recuperat per tamisatge, assecatge i pesatge. Es pot fer servir una balança de precisió amb quatre decimals. Els resultats s’expressen percentualment, referits a la mostra seca a l’aire. S’accepta una forquilla del 95 % al 101 % per a la suma de les tres fraccions obtingudes. El càlcul d’una d’aquestes fraccions respecte a 100 fa perdre la possibilitat d’un control de qualitat de l’anàlisi i el preu de l’anàlisi hauria de ser, lògicament, menor. En els laboratoris d’anàlisis en sèrie, aquest mètode, que és molt laboriós, ha estat automatitzat, principalment, pel que fa al pipetejat.