mètode de valoració amb carbonat de calci c. nom. m.

En l’assessorament sobre les necessitats químiques d’esmena calcària, mètode directe per establir la quantitat d’esmena a aplicar (dosi), basat en experiments per determinar l’efecte d’aplicar carbonat de calci o un material equivalent.
Inicialment, es va treballar aplicant quantitats creixents de carbonat de calci pur, finament dividit, a mostres d’un sòl àcid humides, per afavorir la interacció sòl-esmena durant un temps prou llarg perquè s’aconseguís l’equilibri a temperatura ambient. Les quantitats de carbonat de calci aplicades a les mostres i els corresponents valors del pH assolit en l’equilibri permeten construir la corba de neutralització. El fet que no sigui lineal s’explica perquè al sòl hi ha diverses fonts d’acidesa i pel poder tampó del sòl.
És un mètode precís, si bé requereix massa temps perquè s’arribi a l’equilibri (en alguns casos pot arribar a disset mesos). Per aquest motiu, hi ha hagut diverses propostes per substituir el carbonat de calci per hidròxid de calci (Jensen, 1924), hidròxid de sodi (Goy i Roos, 1936), i hidròxid de calci i clorur de potassi (Jensen i Schachtschabel, 1941), per poder obtenir la corba de neutralització més ràpidament.
Malgrat la seva precisió, és un mètode que no resulta operatiu per a laboratoris d’anàlisi de sòls en sèrie. És per això que només s’utilitza com a mètode de referència, per comparar els resultats aconseguits amb mètodes més ràpids.