mètode de valoració amb una dissolució tamponada c. nom. m.

En l’assessorament de les necessitats químiques d’esmena calcària, mètode per determinar la quantitat d’esmena a aplicar (dosi), que es basa en la utilització de dissolucions d’alta capacitat d’amortiment del pH, en relació amb la del sòl, i que només mesuren una part de l’acidesa neutralitzada amb carbonat de calci.
És un mètode que requereix calibratge per establir les necessitats d’esmena. És d’ús generalitzat en laboratoris d’anàlisi de sòls en sèrie, ja que és ràpid i prou precís.
A Espanya, el mètode més utilitzat és el proposat per Francisco Guitián-Ojea i Manuel Muñoz-Taboadela (1957), que utilitza una dissolució de p-nitrofenol càlcic. En els laboratoris d’anàlisis en sèrie d’Amèrica del Nord s’utilitza el mètode de Shoemaker, McLean i Pratt (1961), especialment adaptat per a sòls àcids de càrrega permanent que requereixen més de dues tones de carbonat de calci per hectàrea.