mètode del Valor Índex c. nom. m.

Mètode d’avaluació de terres per basar la fiscalitat cadastral en el potencial productiu de les terres, proposat per Jaume Boixadera.
Es basa en l’Esquema FAO per a l’avaluació de terres, per la seva flexibilitat i concepció dinàmica, i perquè reflecteix més adequadament la productivitat de la terra i pot reflectir els resultats a nivell de parcel·la.
Les etapes en el càlcul del Valor Índex són les següents: 1) identificació i cartografia de les unitats cartogràfiques d’avaluació (LEU), 2) selecció dels tipus d’ús de terres (LUT) de referència (cultius, factors de producció i tecnologia utilitzada), 3) establiment dels nivells de maneig que cal considerar en la zona, 4) establiment dels requeriments de cada LUT, 5) comparació dels nivells de les qualitats de cada LEU amb els requeriments de cada LUT, 6) determinació dels nivells d’aptitud de cada LEU per a cada LUT, 7) adjudicació d’un valor numèric a cada nivell d’aptitud i 8) càlcul del Valor Índex.
El Valor Índex (VI), que representa una estimació relativa del potencial productiu, pren valors de 0 a 100 i es calcula amb l’expressió següent:

     VI = 16/Σ VI_i
VI_i és el valor numèric de cada LUT per a cada LEU i n varia entre 1 i 16, corresponent als 16 nivells d’aptitud per a cada LEU obtinguts per a cada un dels LUT amb els seus dos nivells de maneig.
Els nivells d’aptitud són els següents: S1, molt apte (100-76); S2, moderadament apte (75-51); S3, marginalment apte (50-26); Nc, actualment no apte (25-1), i Np, permanentment no apte (0).
Els valors de l’índex s’expressen per a cada unitat cartogràfica del mapa. A partir d’aquests valors es pot establir una política fiscal.
Per a la seva aplicació cal una cartografia de sòls detallada i una base de dades de producció agrícola consistent.