mètodes d’anàlisi de fertilitzants c. nom. m. pl.

Protocols de laboratori per determinar en una mostra d’un producte fertilitzant: 1) les característiques químiques (forma dels nutrients, contingut declarat, contaminants, entre altres); 2) les característiques físiques (mida de partícula, contingut d’humitat, entre altres).
En el comerç de fertilitzants, s’utilitzen mètodes d’anàlisi estandarditzats, aprovats per l’agència de cada país com a mètodes oficials transcrits del Reglament de la UE, per poder realitzar controls contra fraus i garantir la seguretat dels fertilitzants.
Per poder circular lliurement en el mercat interior de la Unió Europea, els fertilitzants identificats com fertilitzants UE han de complir les exigències establertes en el Reglament (UE) 2019/1009 de Parlament Europeu i de Consell de 5 juny 2019, disponible des de: https://www.boe.es/doue/2019/170/L00001-00114.pdf (verficado el 2020).
Els mètodes oficials utilitzats a Espanya per als elements principals són els que s’especifiquen al Reglament (CE) núm. 2003/2003: 1) per al nitrogen total per volumetria (mètode Kjeldahl), l’especificat a l’annex IV, mètode 2.6.1 .; 2) per al fòsfor soluble en citrat d’amoni neutre, l’especificat a l’annex IV, mètode 3.1.4; 3) per al fòsfor soluble en aigua, l’especificat a l’annex IV, mètode 3.1.6.; 4) per al potassi soluble en aigua, l’especificat a l’annex IV, mètode 4.1.
Els mètodes oficials es revisen periòdicament per incloure nous tipus de productes i tècniques instrumentals més precises.