mètodes de dissolució selectiva c. nom. m. pl.

Procediments analítics (MSD) que utilitzen diferents medis d’extracció, en condicions definides, que tenen com a objectiu:
1) extreure i quantificar determinats components o minerals del sòl (p. e., carbonats; òxids de Fe, Mn i Al; Fe i Al en complexos amb la matèria orgànica; Al i Si en aluminosilicats de baixa cristal·linitat; Fe i Al lligats a la matèria orgànica; sílice poc o gens cristal·lina), sense que el medi d’extracció actuï de manera significativa sobre altres components;
2) eliminar agents cimentants abans de procedir a la dispersió del sòl, p. e., per a anàlisis granulomètriques (desferrificació de pseudoarenes o de pseudollims);
3) separar, concentrar o netejar determinats minerals del sòl (p. e., amb àcid acètic diluït per a l’eliminació de carbonats i recuperació de minerals d’argila; amb àlcalis per a concentrar òxids de Fe; amb ditionit-citrat per a eliminar òxids de Fe); després de l’extracció es pot procedir a l’anàlisi (p. e., mitjançant DRX, SIR); o a la identificació, combinant-ho amb mètodes físics (p. e., imogolita o ferrihidrita mitjançant DRX o SIR diferencial).
Entre els MSD més utilitzats, en particular en classificació de sòls, hi ha les extraccions següents: 1) amb pirofosfat sòdic, per a Fe i Al lligats a matèria orgànica; 2) amb oxalat amònic, per a Fe i Al lligats a matèria orgànica i compostos poc o gens cristal·lins d’aquests elements, a més Al i Si en al·lòfana i imogolita; i Si en sílice no cristal·lina; 3) amb ditionit-citrat o ditionit-citrat-bicarbonat, per a les formes lliures (complexos amb matèria orgànica i òxids, hidròxids i oxihidròxids cristal·lins i no cristal·lins), particularment de Fe i Mn. Es poden considerar MDS l’ús de l’HCl en la dissolució de carbonats; de KOH o NaOH per dissoldre ciments silicis (usats en ST i WRB per a diferenciar cimentacions per carbonats i sílice en duripans i horitzons dúrics); i l’extracció amb KOH com a mètode de camp per a estimar l’alumini que es pot extreure amb oxalat amònic.