5 de juliol de 2025
DICCIONARI MULTILINGÜE DE LA CIÈNCIA DEL SÒL
Cerca per:
Idioma:
Àrea:
 
Mot, fragment de mot o sintagma a cercar
cerca
Introducció Autories Arbre de camp Abreviacions Bibliografia Edició en línia Ajuda
1 de 1 (1 registres)
veuremica
 COMPONENTS MINERALS DEL SÃ’L
 ORIGEN DEL SÃ’L I ORGANITZACIONS EDÀFIQUES
 

cerca
mica f.
COMPONENTS MINERALS DEL SÃ’L
ORIGEN DEL SÒL I ORGANITZACIONS EDÀFIQUES
Mineral de la subclasse dels fil·losilicats, en el qual la unitat estructural consisteix en una capa octaèdrica (O) entre dues capes tetraèdriques (T). Aquestes capes formen una làmina que està separada de l’adjacent per plans de cations interlaminars no hidratats I). La seqüència és: TOT I TOT… Les miques poden ser dioctaèdriques (moscovita, paragonita, glauconita i margarida) i trioctaèdriques (flogopita, biotita i clintonita). Presenten substitucions isomòrfiques, principalment de Si4+ per Al3+ a la capa tetraèdrica, en proporció 3:1 o 2:2. L’excés de càrrega negativa es compensa amb cations interlaminars no hidratats. Les miques amb càrrega laminar igual a −1, amb més d’un 50 % de cations interlaminars monovalents constitueixen les miques veritables (p. e., moscovita); les miques amb càrrega laminar −2, amb més d’un 50 % de cations interlaminars divalents constitueixen les miques fràgils (p. e., margarita); si l’estructura presenta un dèficit de cations interlaminars, s’anomena mica amb deficiències interlaminars (anteriorment denominada hidromica. En cas que el catió interlaminar sigui el K+, es troba fixat en els buits hexagonals interlaminars i suposa una reserva de nutrients per a les plantes, que s’allibera a mesura que la mica es meteoritza, l’espai interlaminar s’obre i el mineral es transforma a poc a poc en vermiculita, passant per la formació d’interestratificats il·lita-vermiculita.
La fórmula química teòrica d’una mica dioctaèdrica (amb Al3+ a la capa octaèdrica) és: KAl2(AlSi3)O10(OH)2; i la d’una mica trioctaèdrica (amb Fe2+ i Mg2+ a la capa octaèdrica) és: K(Mg, Fe)3(AlSi3)O10(OH)2. Tenen lluïssor nacrada i colors molt variats.
Formen diverses sèries: 1) miques negres ferromagnesianes (biotita, flogopita); 2) miques blanques alumíniques (moscovita, paragonita); 3) miques litiníferes (lepidolita); i 4) miques dures (margarita, clintonita, xantofil·lita).
Les miques en els sòls generalment són heretades del material originari (roques ígnies, metamòrfiques i sedimentàries detrítiques que en deriven). Les miques de la fracció argila se solen denominar il·lites.
V. t.: argiles micàcies c. nom. f. pl., biotita f., il·lita f., moscovita f., transformació1 f.
en mica
es mica
fr mica
vuelve arriba