micoremediació f.

Tècnica de bioremediació que es basa en la utilització de fongs per degradar o segrestar contaminants (biosorció). S’utilitzen in situ i en bioreactors.
Per exemple, el fong de la pudredumbre blanca, Phanerochaete chryosporium, gràcies al seu sistema d’enzims lignolítics (producció de ligninperoxidasa i manganès peroxidasa) té capacitat per degradar (mineralitzar) contaminants orgànics, com ara hidrocarburs aromàtics policíclics (HPA), hidrocarburs aromàtics clorats (HAC), bifenils policlorats, organofosforats, dioxines, plaguicides (DDT i lindà), herbicides, entre altres. No obstant això, les transformacions són lentes. L’espècie fúngica Pleurotus ostreatus és efectiva en la degradació de plàstics biodegradables.
Per a la biosorció de metalls pesants, s’han utilitzat fongs, com ara Aspergillus, Rhizopus, Botrytis, Neurospora, entre d’altres.