millora de la terra c. nom. f.

En l’àmbit agrari, actuació en un territori (terra o sòl) per adaptar-ne les característiques en major o menor mesura als requisits de certs tipus d’ús de terres (LUT), o eliminant factors limitants o disminuint factors condicionants.
Es pot tractar del tipus de millores següents: 1) millores menors, que fan referència a pràctiques de cultiu habituals realitzades al llarg de l’any i per a les quals no calen inversions significatives (p. ex., tipus de conreu o ajustament de les aportacions de fertilitzants als cultius o a la salut del bestiar, perquè per exemple un excés de potassi pot ser perjudicial per al bestiar), i 2) millores majors, que són actuacions no recurrents, realitzades puntualment amb intenció que perdurin en el temps. En moltes ocasions, les millores majors són assumides per l’administració, ja que no poden ser dutes a terme pel mateix agricultor, per l’àmbit, la tecnologia i les inversions de capital requerides (per exemple, una transformació en regadiu, l’establiment d’un perímetre de drenatge en àrees amb excés d’aigua, una concentració parcel·lària i la construcció de camins rurals, entre d’altres).