millora del sistema d’agricultura itinerant c. nom. f.

Per augmentar el potencial per sustentar la població d’un sistema d’agricultura itinerant, en les diferents parts del món s’han anat introduint millores de caràcter local. Se centren en els aspectes següents: 1) durada del període de guaret, 2) característiques del guaret, 3) sistema de conreu, 4) maneig del cultiu i 5) introducció d’intervencions agroforestals de base científica i vies de desenvolupament per a sistemes específics. Per a la implementació de les millores s’han de tenir en compte les qüestions següents: 1) la diversitat del medi biofísic i socioeconòmic, i 2) el coneixement local per aportar solucions als seus propis problemes i tendir a una situació de seguretat alimentària.
En relació amb el període de guaret, la sostenibilitat del sistema i l’estructura del paisatge estan condicionades per la durada i depenen de les característiques de cada zona. Per exemple, tres anys de conreu i cinc de guaret resulten insuficients per restablir la fertilitat en sòls de Nigèria, mentre que en diversos sòls tropicals un guaret de quinze anys permet restablir la fertilitat del sòl.
En relació amb el guaret arbustiu, es poden realitzar accions alternatives: 1) substituir la successió natural de vegetació plantant arbres de creixement ràpid, per aprofitar el poder dels arbres per restablir la fertilitat perduda durant el conreu, o 2) fertilitzar amb un fosfat.
En relació amb el sistema de cultiu, es poden plantejar les accions següents: 1) un ús de la terra que impliqui l’associació de cultius herbacis simultàniament amb cultius arboris i 2) la introducció de tècniques d’agroforesteria i de protecció de sòls.