mineral m.

Unitat material sòlida (excepte el mercuri), cristal·lina, d’origen natural, de composició química relativament definida, si bé s’admeten variacions dins d’un cert interval, degut a l’existència de dissolucions sòlides. Cap mètode físic permet aïllar compostos simples a partir d’un mineral.
El terme està en discussió en alguns aspectes. Tradicionalment es considera que l’origen d’un mineral ha de ser geològic, tot i que és ben coneguda l’existència de compostos idèntics d’origen biològic (p. e., a la classe dels carbonats, la calcària biogènica produïda per l’acció d’éssers vius, entre d’altres). També la cristal·linitat és un requeriment, encara que s’admet l’existència de mineraloides (amb un grau d’ordenació baix) que no tenen una composició clarament definida o que no presenten estructura cristal·lina. Alguna de les classificacions de minerals, reconeguda en l’entorn científic, defineix la classe minerals orgànics. Els elements natius també es consideren minerals.