mineral amorf c. nom. m.

Mineral que conté una fase no cristal·lina, en la qual els components constituents no tenen ordenació en un interval llarg, és a dir, que no està relacionada amb una repetició infinita d’un model d’àtoms, ions o molècules de manera regular i periòdica; per aquest motiu, es diu que està pobrament cristal·litzat o té un grau d’ordenació baix. La seva estructura atòmica no resulta detectable per difracció de raigs X, de manera que el caràcter amorf està relacionat amb la naturalesa de l’anàlisi, p. e., amorf de raigs X. Presenten aquestes característiques, entre altres, l’òpal, que originàriament era considerat amorf (encara es descriu així en molts textos), però els estudis amb feixos d’electrons han demostrat que, en realitat, sí que té una estructura interna ordenada, constituïda per petites esferes de sílice i està més o menys hidratat, SiO₂ · n H₂O. També és el cas de l’al·lòfana, la ferrihidrita, l’hal·loysita i l’imogolita, entre d’altres.
El subcomitè de nomenclatura de l’Associació Internacional per a l’Estudi de les Argiles (AIPEA) recomana utilitzar la denominació grau d’ordenació baix i abandonar el terme amorf, si bé l’ús d’aquest terme es troba molt generalitzat.