mineral d’argila c. nom. m.

Conjunt de minerals de la subclasse dels fil·losilicats. Els minerals d’argila tenen una gran influència en el comportament del sòl per la mida petita que tenen (uns pocs micròmetres, com a màxim), l’elevada superfície específica i la càrrega elèctrica superficial. S’identifiquen principalment utilitzant anàlisis per difracció de rajos X i es poden observar amb microscopi electrònic de transmissió. Tenen una estructura laminar. Cada làmina pot estar constituïda per una capa tetraèdrica (T) unida a una capa octaèdrica (O), estructura T-O; per dues capes tetraèdriques unides a una capa octaèdrica, estructura T-O-T; o per làmines T-O-T unides per una capa octaèdrica, estructura T-O-T-O, fet que dona lloc a diferents minerals d’argila. Una capa tetraèdrica unida a una capa octaèdrica dona lloc a minerals 1:1 o T-O (grup del caolí o de la serpentina); la unió d’una capa tetraèdrica a tots dos costats d’una capa octaèdrica forma minerals 2:1 o T-O-T (talc, pirofil·lita, miques, vermiculites i esmectites), mentre que l’existència d’una capa octaèdrica amb càrrega entre dues làmines T-O-T dona origen a argiles 2:1:1 o T-O-T-O (clorites). Les argiles interestratificades estan formades per làmines mixtes dels tipus anteriors. També s’inclouen dins dels minerals d’argila els que tenen una estructura fibrosa (palygorskita i sepiolita). Les propietats dels minerals d’argila depenen en gran manera de llur estructura, càrrega i la superfície específica, com per exemple l’espaiat interlaminar, l’expansibilitat, l’absorció d’aigua, la capacitat d’intercanvi catiònic i els efectes tèrmics.