mineral de grau d’ordenació baix c. nom. m.

Mineral que es caracteritza pel fet que els seus àtoms no presenten una ordenació en un interval llarg, és a dir, que no està relacionada amb una repetició infinita d’un model d’àtoms, ions o molècules de manera regular i periòdica. No tenen una distància basal característica perquè estan pobrament cristal·litzats i la seva estructura atòmica no resulta detectable per difracció de raigs X.
En determinats mitjans, la meteorització ràpida d’aluminosilicats primaris (p. e., materials piroclàstics i vidres volcànics) poden donar lloc a barreges de tetraedres (Si, Al) i octaedres (Al, Fe, Mg) desordenats (al·lòfana, imogolita, ferrihidrita); i en altres mitjans a ferro amorf, fòsfor amorf, sílice amorfa. En el cas dels Andosols, aquests components tenen la capacitat d’unir-se amb grans quantitats de matèria orgànica i formar complexos molt estables.
El subcomitè de nomenclatura de l’Associació Internacional per a l’Estudi de les Argiles (AIPEA) recomana utilitzar la denominació grau d’ordenació baix en comptes del terme amorf, si bé l’ús d’aquest terme es troba molt generalitzat.