mineral essencial c. nom. m.

Mineral primari que forma part de l’essència d’una roca ígnia, per la qual cosa la seva presència en la composició d’una roca determina el nom i la classificació de la roca. No es requereix que el mineral es trobi en grans quantitats perquè resulti essencial. A les roques ígnies, només set grups de minerals solen trobar-se com a minerals essencials: SiO₂ (quars, tridimita, cristobalita), feldespats (ortosa, microclina, perthita, plagiòclasi); feldespatoids (nefelina, leucita, sodalita, cancrinita), olivina, piroxens (enstatita, hiperstena, augita, egirina); amfíbols (hornblenda) i biotita. En el cas d’un gabre, per exemple, la plagiòclasi i l’augita són minerals essencials. Quan un mineral primari hi és present, però no és essencial en la denominació de la roca, s’anomena mineral accessori.