mineral heretat c. nom. m.

Component del sòl que formava part del material originari i que ha passat directament a formar part del sòl (mineral autòcton o detrític).
En el cas de roques ígnies, són heretats els minerals primaris resistents a la meteorització en el medi en el qual aquesta tingui lloc, com el quars i zircó, entre d’altres que, en molts casos, es troben a la fracció sorra.
Els minerals d’argila poden ser heretats de roques argiloses que els continguin, com ara lutites, loess, dipòsits al·luvials i pissarres, entre altres; o de roques carbonàtiques que, en meteoritzar-se per dissolució i ser remogut el carbonat de calci, poden deixar un material residual format per minerals d’argila de descarbonatació heretats.