Mineral susceptible de transformar-se per processos de meteorització, en unes condicions determinades del medi (més favorables els climes humits i càlids), comparat amb altres minerals considerats estables (quars, zircó i argiles 1:1, entre d’altres). Es consideren més meteoritzables els minerals primaris formats en condicions d’alta pressió i/o temperatura (olivina, piroxens, amfíbols, plagiòclasi), per la qual cosa la seva proporció disminueix durant la formació del sòl, i poden acabar desapareixent en els sòls més desenvolupats.
ST (2014), amb vista a la classificació de sòls, quan en les definicions d’horitzons de diagnòstic i en diverses classes de sòls fa referència a minerals meteoritzables (es fa referència a condicions de clima humit i càlid) i s’inclouen: fil·losilicats 2:1, clorita, sepiolita, palygorskita, al·lòfana, fil·losilicats trioctaèdrics 1:1 (serpentines); feldespats, feldespatoides, minerals ferromagnesians, vidres, zeolites, dolomita i apatita, entre d’altres. El quars, el zircó i els minerals d’argila 1:1 es consideren resistents a la meteorització. La calcita, els agregats carbonatats, el guix i les sals més solubles que el guix no es poden relacionar amb el grau de meteorització del sòl, atès que a causa de la seva solubilitat poden trobar-se presents, fins i tot, en sòls molt meteoritzats en els quals hi hagi hagut una acumulació secundària d’aquests components, de manera que no es tenen en compte quan s’estudien els minerals meteoritzables presents en un sòl. |