mineral neoformat c. nom. m.

Mineral secundari format a partir dels elements alliberats en processos de meteorització o resultants de l’edafogènesi. La seva naturalesa depèn de la composició mineralògica del material original, de les condicions del medi (pH i drenatge) i del grau de desenvolupament del sòl. La neoformació pot tenir lloc per:
1) cristal·lització directa a partir de la fase líquida del sòl. Per exemple, per creixement de cristalls de carbonat de calci a partir de Ca²⁺ i HCO³⁻ en sòls de zones àrides i semiàrides;
2) reemplaçament o pseudomorfosi, procés pel qual un mineral ocupa el lloc d’un altre mineral conservant la forma externa del primer (p. e., substitució de pirita per limonita pseudomorfa, que conserva la forma cúbica; un amfíbol pot ser reemplaçat per esmectites riques en magnesi;
3) modificació estructural de minerals preexistents. Per exemple, l’alumini procedent de la meteorització d’una esmectita en medi àcid, pot donar lloc a una capa de tipus gibbsític, que se situï entre les làmines de l’esmectita que, en condicions de bon drenatge, pot donar lloc a la neoformació d’una clorita;
4) cristal·lització a partir de gels col·loidals. Per exemple, Al i Fe resultants de processos de meteorització per hidròlisi formen gels col·loidals que poden precipitar amb formació de cristalls d’hidròxids i òxids de Fe (hematita) i Al (gibbsita).