mineral resistent c. nom. m.

Mineral que no és fàcilment meteoritzable per reaccions químiques, per exemple, quars, zircó, turmalina, beril, anatasa, rútil, òxids i hidròxids de ferro, moscovita, gibbsita i candites, entre d’altres. La resistència relativa d’un mineral a la meteorització química depèn de la seva estructura cristal·lina i s’expressa a la sèrie d’estabilitat de Goldich. Es tracta de minerals formats en la fase final de refredament d’un magma, d’acord amb la sèrie de Bowen; o d’alguns minerals neoformats al sòl.