mineral secundari c. nom. m.

Mineral component d’una roca sedimentària, una saprolita o un sòl, que s’ha format a partir dels productes en dissolució procedents de la meteorització de minerals primaris d’una roca ígnia. Per exemple, a partir d’olivina (mineral primari) es pot formar clorita i serpentina (minerals secundaris).
Les reaccions de formació tenen lloc a temperatura i pressió normals en cada un d’aquests mitjans. Pot tractar d’un mineral transformat o d’un mineral neoformat. Al sòl, els minerals secundaris més freqüents són: els minerals d’argila, als quals segueixen els òxids de Fe (goethita i hematita), de Al (gibbsita), de Mn; la calcita; el guix, i els fosfats, entre d’altres.