mineralització f.

Procés físic, químic o biològic que provoca la transformació de constituents orgànics del sòl en constituents minerals. Els constituents de la matèria orgànica fresca (glúcids, proteïnes i àcids aminats, lípids i àcids núclids) poden experimentar transformacions ràpides a cations, anions i molècules simples (CO₂, NH₄⁺, NO₃⁻, PO₄³⁻, SO₄²⁻, entre d’altres) en el que s’anomena mineralització primària. Hi ha processos de transformació molt més lents que afecten molècules orgàniques sintetitzades durant la humificació i que, si bé els productes finals són els mateixos, constitueix una mineralització secundària.