minerals d’argila c. nom. m. pl.

Minerals de la subclasse dels fil·losilicats, l’estructura dels quals està formada per capes bidimensionals planes indefinides de tetraedres de sílice, SiO₄⁴⁻, que comparteixen els tres àtoms d’oxigen d’una cara del tetraedre amb altres tres tetraedres i formen anells hexagonals, la unitat estructural bàsica és Si₂O₅². El quart vèrtex del tetraedre s’uneix amb una capa octaèdrica, que pot ser brucítica, Mg(OH)₃, o gibbsítica, Al(OH)₃, i forma minerals T-O o 1:1; si la capa octaèdrica s’uneix per la seva base a una altra capa tetraèdrica, els minerals resultants són de tipus T-O-T o 2:1. Són minerals que predominen a la fracció argila del sòl.
Es tracta de minerals secundaris derivats de la meteorització de roques ígnies els minerals primaris de les quals es poden transformar en minerals d’argila (p. e., la mica en il·lita i en vermiculita); o, si la seva estructura es col·lapsa, es poden neoformar minerals d’argila (p. e., albita en caolinita). També poden haver estat heretats de roques sedimentàries que els continguin.
La seva importància en ciència del sòl deriva de les característiques especials que presenten: superfície específica molt elevada; càrrega elèctrica superficial (en general negativa, i en alguns casos caràcter amfòter, com la caolinita); capacitat d’intercanvi catiònic (i/o aniònic); i propietats mecàniques.