model de gestió holística c. nom. m. sigla HRM

Model que proporciona una manera de gestionar un àmbit tan complex com són els recursos, i permet fer prediccions amb una certesa raonable.
El plantejament resideix a dur a terme qualsevol activitat sense destruir el medi ambient; així doncs, s’ha d’arribar a comprendre que qualsevol acció afecta el tot. Atès que el tot té qualitats i caràcters que no estan presents en els seus constituents de forma individual (parts), s’ha de tractar d’entendre el tot per entendre les parts i no a l’inrevés. A la pràctica, qualsevol decisió de gestió s’ha de prendre des de la perspectiva del conjunt sota gestió (ecosistema, conca hidrogràfica, finca, parc nacional, i avaluació de polítiques de gestió i diagnòstic de problemes de gestió de recursos, entre d’altres), els límits del qual poden ser molt difusos. El model HRM permet prendre una perspectiva del tot, ja que inverteix el sentit de l’anàlisi i sospesa les decisions de gestió o les polítiques a partir d’una visió del tot.
Per establir el tot, el model considera que els quatre blocs fonamentals de qualsevol ecosistema són els següents: successió natural, cicle de l’aigua, cicle dels minerals i flux d’energia. En definir un tot intermedi, les condicions s’ajustaran a un context més ampli.
El model HRM requereix que l’usuari defineixi tres metes: 1) una declaració de la qualitat de vida; 2) una forma de producció, que s’expressa en termes econòmics, socials, ètics, culturals, estètics o recreatius, i 3) una descripció del paisatge que asseguri que la meta, un cop assolida, serà sostenible. L’absència d’una meta clara pot portar a confondre els mitjans per assolir-la amb la mateixa meta.
En intervenir en els processos d’un ecosistema (p. ex., amb l’aplicació de fertilitzants, l’aclarida de matoll amb agroquímics o altres), sovint s’ignora la interdependència dels blocs en el conjunt i es poden generar problemes no previstos que, en intentar atacar-los amb una altra solució tecnològica, porten inevitablement a la gestió de crisi dels recursos. L’essència de l’HRM és que qualsevol canvi que alteri la complexitat i l’estabilitat d’un dels blocs d’un ecosistema afecta tots els altres.
Aquest enfocament HRM, proposat inicialment per Allan Savory per a recursos naturals, s’aplica en altres àmbits, com, per exemple, en la infraestructura social, integrant la planificació, el desenvolupament i la gestió operativa de la comunitat, basats en els principis de gestió de riscos, millora de la qualitat, desenvolupament comunitari i sostenibilitat.