modelització f.

Estudi del sistema sòl mitjançant el desenvolupament de models.
Hi ha diversos enfocaments: 1) models isomòrfics, que es basen en mètodes físics empírics, en els quals cada component (variable) del sistema és un element del model, i 2) models homomòrfics, que es basen en una metodologia de síntesi de sistemes, en els quals diversos components del sistema s’agrupen per formar un únic element del model.
Aquest tipus de modelitzacions es fan servir en l’estudi de sistemes sòl-paisatge, tot i que n’hi ha molts altres amb altres objectius.