Mollisol m.

Ordre de sòls minerals a ST (2014) que agrupa sòls que tenen un horitzó de superfície ric en matèria orgànica, de color molt fosc, friable i gruixut (epipèdon mòl·lic); i amb un percentatge de saturació de cations bàsics alt en tot el perfil.
Els sòls d’aquest ordre es formen a partir de roques bàsiques i materials calcaris, predominantment amb una vegetació de prat, estepa o pampa, en diferents tipus de clima en moltes parts del món (menys freqüents sota vegetació forestal, generalment amb materials originals calcaris). Preferentment es formen en regions temperades de latituds mitjanes i, en menys mesura, en els tròpics o en latituds altes o en zones de muntanya. El procés edafogènic dominant és la melanització, que produeix l’enfosquiment que els caracteritza. Les arrels de les gramínies incorporen matèria orgànica en profunditat, que es descompon per acció microbiana en un procés d’humificació; la fauna del sòl (cucs de terra, formigues, rosegadors i altres organismes) és molt activa (processos de bioturbació) amb barreja dels materials i, en alguns casos amb formació de crotovines i d’una estructura ben desenvolupada, amb agregats estables, les cares poden estar recobertes per revestiments d’un color fosc característic.
En superfícies geomorfològiques relativament estables poden presentar una varietat gran d’endopèdons: en àrees relativament seques, amb un règim d’humitat no percolant, un endopèdon càlcic, un endopèdon petrocàlcic o un duripan); en ambients més humits, un endopèdon argílic o un endopèdon nàtric; en àrees humides alguns poden tenir un endopèdon àlbic. Ocupen grans extensions a nivell mundial.
Si no hi ha limitacions climàtiques o d’excés d’aigua, són sòls molt productius des d’un punt de vista agrícola, ja que, a més de la seva fertilitat natural, tenen un percentatge de saturació de cations bàsics alt.
Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de ST. S’han establert vuit subordres: Alboll (amb condicions àqüiques, una capa freàtica fluctuant i un endopèdon àlbic); Aquoll (amb condicions àqüiques a la part superior del sòl); Rendoll (formats a partir d’una roca calcària en regions humides i vegetació de bosc); Geloll (zones molt fredes, règim de temperatura gèlic); Cryoll (freds, amb règim de temperatura criic); Xeroll (moderadament secs, amb règim d’humitat xèric, clima mediterrani); Ustoll (moderadament secs, amb règim d’humitat ústic); Udoll (regions humides, amb règim d’humitat údic).