monosial·litització f.

Procés d’edafogènesi que consisteix en una meteorització per hidròlisi molt intensa i prolongada que afecta els minerals primaris no resistents; s’hi esdevé una pèrdua dels elements més solubles, com ara Ca, Mg, K i Na, seguits pel Si, i una acumulació relativa dels menys solubles, com ara el Al. El procés es caracteritza per la neoformació d’argiles (aluminosilicats) amb una relació Si/Al baixa, del tipus 1:1 (caolinita).
Es pot esdevenir en qualsevol tipus de roca en zones intertropicals de clima càlid amb temperatures altes i precipitacions elevades, sense estació seca (equatorial humit o tropical humit), en medis amb bon drenatge; o en altres regions, a partir de roques amb un contingut baix de minerals alterables (roques àcides), en les quals la meteorització origina solucions amb una concentració de silici entre baixa i moderada. La seva variant en roques amb alt contingut en ferro és la fermonosial·litització.