moscovita f.

Mineral de la subclasse dels fil·losilicats, del grup de la mica, dioctaèdrica, de làmines d’estructura 2:1. A la capa tetraèdrica, una quarta part dels Si⁴⁺ han estat substituïts per Al³⁺, que generen un excés de càrrega negativa, que s’equilibra amb cations monovalents, concretament K⁺, que està fixat en els buits hexagonals en els espais interlaminars. La seva fórmula química teòrica és KAl₂(AlSi₃)O₁₀(OH, F)₂. La capacitat d’intercanvi catiònic és de 20-30 cmol_c kg⁻¹. La mica en els sòls és un mineral heretat de la roca mare (roques ígnies, metamòrfiques o sediments que tinguin el seu origen en aquestes roques). És molt resistent a la meteorització, ja que no conté Fe²⁺ ni Mg²⁺. Quan s’obren els espais interlaminars es produeix una pèrdua gradual de K⁺ d’aquests espais i la mica es transforma en una vermiculita. Es troba en les fraccions sorra i llim del sòl.