mostratge en ziga-zaga c. nom. m.

Estratègia per a la presa de mostres de sòl que consisteix a mostrejar a partir d’un punt, des del qual se segueix una línia trencada en forma de Z, en la qual s’agafa una submostra a cada vèrtex (en general de 10 a 15 submostres per cada mostra composta). Les submostres d’una mateixa àrea es barregen i s’homogeneïtzen per a formar una mostra composta, de la qual se’n agafa una part i s’analitza. S’utilitza principalment en mostratges per a estudis de fertilitat del sòl, amb mostrejos de 0 a 20 cm i de 20 a 40 cm de fondària. El resultat de l’anàlisi d’aquest tipus de mostreig és representatiu d’una mitjana, sense considerar les diferències dins del camp, de manera que aquest mètode de mostreig no és vàlid per a una fertilització de precisió. Es pot millorar la representativitat dels resultats per mitjà d’un mostreig en ziga-zaga per zones.