mostratge en ziga-zaga per zones c. nom. m.

Estratègia per a la presa de mostres de sòl que consisteix a dividir a priori la coberta edàfica, finca o camp de conreu en àrees de mostreig o estrats (en el sentit estadístic del terme) homogenis, tenint en compte la classe de sòl i la gestió. A cada àrea de mostreig s’hi estableixen els punts a mostrejar a partir d’un punt, des del qual se segueix una línia trencada en forma de Z, en la qual successivament s’agafa una submostra a cada vèrtex (en general de 10 a 15 submostres per a obtenir una mostra composta). Les submostres d’una mateixa àrea es barregen i s’homogeneïtzen per a formar la mostra composta, de la qual se’n agafa una part que s’analitza. S’utilitza principalment en mostratges per a estudis de fertilitat del sòl, amb mostres de 0 a 20 cm i de 20 a 40 cm de fondària. El resultat de l’anàlisi d’aquest tipus de mostrejos és representatiu d’una mitjana dins del camp. Es pot millorar la representativitat dels resultats si es georeferencien els punts de mostreig.