moviment conservacionista c. nom. m.

Moviment social que propugna la conservació dels recursos naturals com a instrument al servei dels éssers humans, de manera que s’inscriu en una llarga tradició antropocèntrica.
Els moviments de protecció de la natura sorgeixen a finals del segle xix i principis del xx, la qual cosa va donar lloc a la creació del Servei de Conservació de Sòls el 1933 als Estats Units d’Amèrica i posteriorment de serveis similars en diversos països. Davant d’una explotació de la naturalesa amb fins econòmics a curt termini, es planteja un enfocament del medi natural multifuncional i amb criteris de sostenibilitat.
El conservacionisme contemporani utilitza cinc tipus d’arguments que han de dur a reorientar les intervencions en la naturalesa: 1) argument de la ignorància, per un coneixement insuficient de la riquesa biològica de la Terra (p. ex., dels boscos tropicals) i de les interdependències ecosistèmiques; 2) argument de la diversitat, per la pèrdua de biodiversitat dels ecosistemes; 3) argument del laboratori, pel qual es concep la natura com un laboratori gegantí que cal preservar; 4) argument de la unicitat, segons el qual la naturalesa és única i irreemplaçable, i 5) argument del caràcter sagrat, que ha portat algunes comunitats africanes a establir boscos sagrats, en els quals no es duu a terme cap mena d’intervenció. El debat està obert amb els moviments ecologistes i amb sectors cada vegada més amplis de la societat.