neomalthusianisme m.

Corrent de pensament, relacionat en alguns aspectes amb les tesis de Thomas Malthus, que argumenta que la pressió demogràfica porta a un ús excessiu o a un mal ús de la terra, especialment de les terres marginals, a causa de l’augment de la demanda d’aliments. Quan aquesta demanda supera el llindar crític de capacitat d’un territori es produeix la degradació del sòl.
Davant d’aquest enfocament es pot afirmar que en àrees amb una població elevada hi pot haver una degradació moderada i que en àrees sensibles no té per què haver-hi una població elevada perquè la degradació tingui lloc. D’altra banda, la disminució de població pot comportar per ella mateixa un abandonament de les terres i, consegüentment, la seva degradació, per exemple, pels processos erosius sobrevinguts o per la manca de manteniment de les estructures físiques de conservació o dels sistemes de drenatge en perímetres de reg.