nesosilicats m. pl.

Minerals de la subclasse dels silicats, l’estructura cristal·lina dels quals es caracteritza per tenir tetraedres de (SiO₄)^{4 -} disposats de forma aïllada, en no compartir cap oxigen i unir-se mitjançant cations que compensen l’excés de càrrega negativa del tetràedre. Es poden formar per la cristal·lització d’un magma en una fase primerenca, a altes pressions i temperatures; o per cristal·lització d’una lava basàltica. Són nesosilicats: la sèrie isomorfa de l’olivina (Mg, Fe)₂SiO₄) que constitueix una dissolució sòlida els termes extrems de la qual són la forsterita Mg₂SiO₄ i la faialita, Fe₂SiO₄; el zircó, ZrSiO₄; l’esfè; el topazi; el granat; l’andalusita; la sil·limanita; la cianita i l’estaurolita. La seva susceptibilitat a la meteorització depèn del mineral. És molt alta en el cas d’olivina, per la qual cosa no es troba en els sòls; i molt baixa en el cas de zircó i el granat, què poden trobar-se a la fracció sorra, fins i tot en sòls molt meteoritzats.