Nitisol m.

Concepte i morfologia. Grup de sòls que tenen un horitzó nític el límit superior del qual es troba dins dels primers 100 cm i que no tenen un horitzó petroplíntic, pisoplíntic ni vèrtic el límit superior del qual es trobi dins dels primers 100 cm; i no tenen capes amb condicions reductores per sobre o dins de l’horitzó nític; no presenten altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin caracteritzar GSR, que es troben en la clau davant dels Nitisol (WRB 2014). Les principals característiques generalment són: sòls profunds, amb un perfil de tipus Ah AB B C; Ah Bw C; o bé Ah Bt C, la transició entre l’horitzó de superfície i el subsuperficial és gradual o difusa; té un color vermell brillant uniforme; una estructura ben desenvolupada i estable, en blocs angulars, que es fragmenten en elements d’estructura polièdrics o de cares planes o nuciformes; en estat humit els agregats presenten superfícies brillants característiques (L. nitidus = brillant); el contingut d’argila és elevat i molt uniforme en tot el perfil; el contingut d’argila naturalment dispersa és baix; els minerals d’argila són de baixa activitat. El percentatge de saturació de cations bàsics pot ser inferior al 50 % en el Dystric Nitisol, mentre que a Eutric Nitisol és superior al 50 %. Poden presentar altres característiques que s’expressen en un segon nivell de classificació per mitjà de qualificadors (Ferralic, Sideralic, Ferritic, Rhodic, Mollic, Dystric, Eutric, entre d’altres), sense arribar a complir els requeriments d’altres GSR.

Gènesi. Es formen en els tròpics i subtròpics humits, amb períodes de sequera (sense que el règim d’humitat del sòl arribi a ser arídic); en superfícies planes o amb turons; generalment a partir de roques bàsiques (p. e., basalt, gabres) que han sofert processos de meteorització intensos, la qual cosa ha donat lloc a la neoformació d’argila 1:1 (caolinita i hal·loysita) i abundància d’òxids de Fe, si bé encara contenen minerals meteoritzables. La lluïssor de les superfícies dels agregats s’atribueix a processos de microexpansió-microretracció. Hi pot haver altres processos que s’indiquen per mitjà de qualificadors.

Ús i maneig. Els nitisols són sòls profunds, ben airejats, fàcilment arrelables, amb una adequada capacitat de retenció d’aigua i un contingut de nutrients de moderat a alt (Eutric Nitisol), que fa que aquests sòls siguin dels més productius en els tròpics humits i subtròpics, si bé hi pot haver fixació de fòsfor i deficiències segons quin sigui el pH del sòl. Poden suportar boscos i cultius, entre ells, te, cafè, canya de sucre, cacauets, banana, blat de moro, patata. En els Anthraquic Nitisols s’hi pot conrear arròs.

Classificació. Constitueixen un grup de sòls de referència de WRB (2014). Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments són: 1) tenir un horitzó nític el límit superior del qual es troba dins dels primers 100 cm; i 2) no tenir un horitzó petroplíntic, pisoplíntic ni vèrtic el límit superior del qual es troba dins dels primers 100 cm, ni tenir capes amb condicions reductores per sobre o dins de l’horitzó nític; se’ls poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen per mitjà de qualificadors. A més de complir amb altres requisits de classificació, no han de tenir altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin classificar prioritàriament altres GSR.

     A ST (2014) s’inclouen dins l’ordre Alfisol (Paleudalf, Kandiudalf, entre d’altres); Ultisol amb horitzó càndic (Kandihumult, Kandiudult, entre d’altres) o Inceptisol o Oxisol. En la classificació francesa CPCS (1967), s’inclouen en els sòls fersial·lítics o ferrisol. Anteriorment s’havien denominat Nitosol.