obaga f.

Vessant d’una muntanya que, a l’hemisferi nord, està orientada al nord. Amb relació a una solana, els sòls reben menys radiació solar, són més humits, permeten el desenvolupament de més vegetació, tindran un contingut més elevat de matèria orgànica; si es tracta d’un bosc, poden arribar a desenvolupar un horitzó O; hi haurà més percolació, més possibilitats de rentatge, de translocacions i d’horitzonació.