ordre d’aptitud c. nom. m.

Agrupació de terres en funció de la seva aptitud per a un determinat tipus d’ús de terres (LUT o TUT), de forma continuada. En estudis d’avaluació de terres segons la FAO (1976), s’han establert dos ordres: 1) ordre S, terres aptes, que són aquelles en les quals es pot practicar de forma continuada el tipus d’ús previst i que asseguren avantatges que justifiquen les entrades necessàries, sense risc de provocar la degradació del recurs ni del medi ambient, i 2) ordre N, terres no aptes, que són aquelles que tenen qualitats que impedeixen el tipus d’ús de terres previst de forma continuada. L’ordre N comprèn dues classes: N1, terres no aptes actualment, que tenen limitacions que es poden superar amb el temps, però no amb l’estat actual de coneixement a un cost acceptable, i N2, terres no aptes permanentment, en les quals les limitacions físiques i duradores són tan importants que impedeixen l’èxit d’un tipus d’ús determinat.