organisme extremòfil c. nom. m. |
| PROPIETATS BIOQUÍMIQUES I BIOLÒGIQUES I ECOLOGIA DEL SÒL |
|
|
Organisme (planta o microorganisme) que pot viure i reproduir-se en un ecosistema amb unes condicions extremes, en haver desenvolupat estratègies originals de tolerància (estructures i enzims específics), que fan que estigui adaptat als estressos físics o fisicoquímics als quals es veu enfrontat.
Pel que fa a sòl, es tracta d’organismes que viuen en: 1) sòls i maresmes amb una elevada concentració de sals més solubles que el guix (halòfils); 2) sòls hiperàcids, sòls àcids amb sulfats (acidòfils); 3) sòls alcalins amb presència de carbonat de sodi (alcalòfils); 4) sòls de zones molt fredes (psicròfils); 5) sòls de deserts molt càlids (termòfils). Vegeu: sòl àcids amb sulfats.
|
|
|
|
|
| | en extremophile organism | | es organismo extremófilo | | fr organisme extrêmophile | | gl organismo extremófilo | | pt organismo extremófilo |
|
 |