ortofotomapa m.

Imatge aèria o de satèl·lit georeferenciada amb punts geodèsics identificats sobre el terreny i rectificada amb un model digital del terreny (MDT); per tant, té mètrica en tot el document (té una escala constant i conserva distàncies i angles). L’escala de cada document depèn del píxel de cada imatge i del MDT que s’utilitzi. Constitueix una base d’imatges ràster detallada.
Com a document cartogràfic s’obté per la unió de fotografies aèries o de satèl·lit rectificades (ortofotografies). S’hi poden haver incorporat algunes dades, com ara topònims, símbols cartogràfics o corbes de nivell.
S’utilitza com a fons de referència per sobreimprimir-hi les línies que defineixen les delineacions de les unitats cartogràfiques de sòls i obtenir un mapa de sòls.
L’ús d’ortofotomapes de sòls facilita la visibilitat i la identificació dels elements de la superfície terrestre al mapa i la localització al camp.
A Espanya, el Centro Nacional de Información Geográfica distribueix l’ortofotomapa d’Espanya amb un fons d’imatges PNOA generat per l’Instituto Geográfico Nacional, en col·laboració amb les comunitats autònomes.