ortstein m.

Terme tradicional d’origen alemany que designa un material espòdic parcialment o totalment cimentat per sesquiòxids i matèria orgànica il·luviats, que es forma en alguns sòls àcids.
Segons ST (2014) les característiques principals són: 1) està format per materials espòdics; 2) és una capa cimentada com a mínim en un 50 %; i 3) té un gruix de com a mínim 25 mm. Si és continu, està cimentat en com a mínim un 90 % i té continuïtat lateral, que suposa un impediment per a la penetració de les arrels, que només penetren aprofitant esquerdes verticals, que estan separades 10 cm o més. Es presenta en sòls de l’ordre Espodosol.
A WRB (2016) es defineix el qualificador Ortsteinic.